Contra la precariedad juvenil: ENCHUFISMO JUVENIL
Diario de Mallorca adelantó hace unos días la noticia del nombramiento de estudiantes sin titulación para ocupar altos cargos en la sanidad pública.
El nombrado Joan Enseñat, matriculado en Económicas, como subdirector de gestión del centro sanitario de Inca, cobra 49.000 euros brutos al año, cofundó y lideró la asociación universitaria próxima al PP, Nou 9!
A este caso, se le suma el de otro estudiante, éste de Derecho, Oscar Fidalgo, también de 27 años, que el mes de junio accedió a la subdirección de gestión de Atención Primaria en el Ibsalut. El señor Fidalgo cobra 45.000 euros, y compagina su trabajo con sus estudios y la presidencia de Nuevas Generaciones del PP en Palma. Éste, debe ser, al igual que el señor Enseñat, un señor muy bueno, con una actitud excelente y muy formado.
La verdad es que tengo muchos amigos o amigas, o por qué no, yo misma, que considero que también somos muy buenos señores y buenas señoras, que tenemos una actitud excelente, y muy formados y formadas, entre otras cosas, porque nosotros y nosotras sí que hemos terminado nuestras respectivas carreras universitarias. En fin, que habrá que preguntarle a Antoni Serra, a ver si tiene algún trabajito de estos que se pueden compaginar con estudios, aficiones, y militancia política, y de los que se cobran 45.000 o 49.000 euros al año.
Ahora ya no me extraña que Fidalgo se sienta tan orgulloso de la Hipoteca Jove que promulga su partido, es que con ese sueldo (más de 600.000 de las antiguas pesetas, al mes), imagino que lo de la emancipación se ve desde otra perspectiva.
Blogs i anonimat
Aquest meravellós títol no és meu, he decidit plagiar-li a Miquel Àngel Llauger. Avui, ha penjat al seu blog un article sobre l’anonimat als blogs, ja siguin els blogs d'autores o autors anònims o els comentaris anònims. Diu que no li agraden.
Com saben, el meu blog no té el meu nom ni llinatges al títol. Tal vegada ara em podria posar romàntica i dir que qui me coneix bé, nota en cada paraula que escric, que sóc jo mateixa... però no, no seguiré amb aquest argument perquè vertaderament és ridícul.
M. Àngel L. diu que els comentaris anònims són «un dels trets que més obstrueixen l'objectiu tan proclamat de posar les tecnologies de la comunicació al servei d'un saludable debat democràtic».
Jo no estic d'acord. Es obvi que a un blog públic sempre hi poden entrar “trolls”, persones amb l’única finalitat de provocar, crispar o trastornar qualsevol debat.
Però també pens que pretendre la identificació absoluta de la gent és, simplement absurd. A la xarxa l’únic que ens identifica són les IP dels nostres ordinadors. Tal vegada, la identificació vista des d’una persona pública, coneguda o identificable popularment (com el cas de M.À. Llauger o altres polítics que darrerament s’han apuntat al tema dels blogs), pot tenir més sentit, a més de ser una magnífica eina perquè els i les polítiques estiguin en contacte directe amb la ciutadania.
Però què canvia firmar un comentari com Juana López, Antònia Suau, Mª Cristina Sánchez? en lloc de per “Cervatillo del monte”? Si de totes maneres cap d’aquests és el meu nom vertader?
Se m’ocorr, que a lo millor simplement, hauríem de ser més conscients del que suposa internet, d’intentar comprendre que l’anonimat de totes les persones darrera el seu ordinador és gairebé inevitable, i no donar-li més o menys importància a un comentari perquè vingui de “Joan Marín” que de “ciutadà enfadat”, sent conscient de que potser cap dels dos noms sigui vertader. Una persona et diu clarament que empra un pseudònim, i l’altra... vet a saber!
Crec que l’anonimat també forma part del joc. Però evidentment, això no vol dir que el joc no tingui regles. Al meu blog estan vedats els trolls, encara que no m’han visitat gaire, no tinc cap compassió amb ells o elles, simplement els elimin. Crec que del que es tracta, és d’evitar que no es traspassin les regles del joc, de la democràcia, del respecte, de la sensatesa i de l’educació, sigui a través del nom que sigui.
A partir d’aquí, tan se val qui firmi el que, perquè difícilment sabrem si qui és, és qui diu.
Més Durán, més mentides
No es que li tingui mania al regidor de joventut de l’Ajuntament de Palma, és que darrerament en fa de grosses. Fa uns dies explicava el tema de les subvencions de joventut i que el mateix Rafael Durán admetia que havien estat donades “a medida” per a quatre entitats juvenils.
Doncs, a principis d’aquesta setmana, n’ha fet una altra de les seves. Ha confirmat que no traurà les guies d’educació sexual que va censurar l’any passat i que va prometre reeditar a principis de 2006.
Hi ha persones que fan bona política i n’hi ha que en fan de dolenta, i n’hi ha d’altres, com en Durán, que a més de fer política dolenta són mentideres.
Darrerament:
- Diu que no ha rebaixat el pressupost general destinat a subvencions per a entitats juvenils. Menteix, aquelles subvencions a les que poden optar totes les entitats s’ha rebaixat en un 60%.
- Amanya un concurs públic de subvencions. El treu al BOIB el 8 d’agost per fer activitats que es feien en juliol, i que evidentment ja estaven adjudicades. Primer diu que és un error administratiu. Menteix, de fet, després reconeix que aquestes subvencions (més del 70% dels doblers de les subvencions) estan fetes “a medida”.
- Diu que estan fetes “a medida” però que només les quatre entitats a les que es varen adjudicar complien els requisits. Mentida, hi ha més de 30 entitats que també els complien.
- El novembre de l’any passat retira unes guies d’educació sexual per pressions de determinats sectors i mitjans de comunicació conservadors, i Durán diu que les reeditarà modificades i en bilingüe a principis d’aquest any 2006. Mentida, no ha reeditat res.
- Per si ho dubtàvem, ell mateix confirma que no reeditar les guies.
Els embussos de cada dia
El divendres passat comentava el que havia estat el tema d’aquell dia, el fet de que l’accident d’un camió a una rotonda havia col·lapsat la ciutat completament, i els embussos s’havien estat produint en totes les entrades i sortides de la ciutat i varen durar tot el dia. El problema de fons de tot això, és que el tema de la mobilitat deficient i incontrolada no és una cosa excepcional. El divendres passat només va ser una reproducció més ample del que passa cada dia.
Avui ho veia al blog de Palmalternativa. Aquesta imatge que poden veure aquí, no és del divendres passat, és d’avui a les 8.35 del dematí.
La solució a aquesta situació que ens ofereixen tant UM com PP és, fer més carreteres, millorar els accessos a Palma. Més del mateix. Em costa creure que no siguin capaços de veure més enllà, de veure que amb la pèssima gestió que fan del transport públic això mai pot anar bé.
Cada vegada hi ha més vehicles privats, cada vegada la gent empra més el transport privat.... i els partits que ens governen cada vegada posen més asfalt i fan més carreteres... molt intel·ligent.
Durán confirma el frau de les subvencions
Doncs, avui llegia al diari les declaracions del tinent de batlle de Joventut i Esports Rafel Durán. Diu amb tota la seva barra que el concurs convocat per la concessió de subvencions a entitats col·laboradores per a la realització de campaments d’estiu va ser elaborat “a medida” de forma que només es poguessin presentar quatre entitats.
Els requisits que es posaren varen ser que tinguéssim més de 10 anys, ell diu que també era un requisit que fossin federades (això darrer és mentida). Hi ha altres entitats amb més de 10 anys que no han estat les "escollides" per Durán, motiu? perquè a ell no li ha donat la gana.
El cas: que les subvencions (81.000 €) s’han adjudicat de manera fraudulenta i “a dit”. Deixant a altres entitats que també complien els requisits fóra del concurs.
I en resum: la política de subvencions del Partit Popular a l’Ajuntament de Palma deixa fóra a la immensa majoria de les entitats juvenils (avui per avui deixa fóra a totes menys quatre), més del 75% dels doblers que surten de la regidoria que dirigeix Durán estan destinades a les entitats que tenen més de 10 anys, i ni tant sols a totes les que compleixen aquesta condició, en aquest cas només han estat destinats a QUATRE.
Això és fomentar l’associacionisme juvenil... qualsevol altre cosa... ximpleries.
El PP i la (im)mobilitat
La mobilitat que promulga el PP es demostra cada dia que passa més ineficaç, insolidaria i costosa (tant a nivell territorial com econòmic).
Ja ho xerrava fa unes setmanes i he comentat el tema de la submissió al cotxe que té el PP i que fomenta, moltes vegades.
A Mallorca hi ha molt poques alternatives al transport privat, i les poques que hi ha són insuficients i estan mal gestionades.
Avui s’ha produït un accident d’un camió a la rotonda de la carretera de Sóller, ha estat bastant aparatós, aquest fet ha produït un impressionant col·lapse a totes les entrades a Palma i en conseqüència a la ciutat.
Aquesta és la prova més clara de que el problema de la mobilitat a l’illa no es resol fent més carreteres, sinó deixant el cotxe. Per això cal, evidentment un transport públic de qualitat, que funcioni bé, que sigui àgil, còmode i eficient. És a dir, tot allò que li manca a la política del Partit Popular.
No es promou el transport públic, no es millora el tren, ni els autobusos, ni es pot anar amb bicicleta per ciutat sense jugar-se la vida... això sí, som la ciutat amb més vehicles privats al casc antic i un munt de pàrkings al centre de la ciutat... ara només ens cal arribar-hi.
I el metro... un lapsus del Govern.
Buscando un piso de alquiler
Un amigo me ha contado su primera experiencia en busca de piso, la verdad es que me han sorprendido alguna de las cosas que me ha contado. Aquí lo explica él mismo, así que lean lean, no tiene desperdicio.
Esta es la historia de cuatro jóvenes que buscaban un piso de alquiler. Dos de ellos dejaron la tarea a los otros dos, delegando responsabilidades. Bueno, esta no es la parte importante. Los dos encargados de buscar piso lo hicieron en páginas web y periódicos. Nada se ajustaba a lo deseado o, lo que nos gustaba, ya estaba adjudicado (sin aviso previo, con la lógica desilusión que eso conlleva). Al final, encontramos en un periódico un piso con las características deseadas (3 habitaciones, 2 baños, amplio comedor...).
El que escribe este texto fue el encargado de llamar y hacer las oportunas gestiones. Pues bien, llamo, y me encuentro con la voz de una simpática señora que me habla de quedar para verlo y ya me deja claro desde el principio el precio a pagar cada mes, el depósito y, ojo al dato, la COMISIÓN. Bien, uno puede entender que una inmobiliaria se lleve comisión. Cuesta lo mismo que un mes de estancia (750 euros en este caso). Vamos a ver el piso y nos encanta, con lo cual el tema de la comisión apenas nos importa, vale la pena. Hoy, día antes del pago, cuando hemos quedado ya para traer el dinero y firmar lo que haya que firmar, se me dice que la comisión es en NEGRO. ¿Por qué será? A partir de mi madre, me entero de que las inmobiliarias cobran las comisiones a la gente que pone a disposición su piso para alquilar, NO A LOS INQUILINOS. ¿Es por esto que nos la cobran en negro? Está claro que es, por lo menos, una práctica no regulada (si no ilegal...). Poneos en el caso del que ofrece la casa: "¿Pagar yo una comisión a la inmobiliaria? ¡NO! Que la paguen los inquilinos". No es algo que pueda extrañar a nadie... Bien, todo apunta a que cobrarnos la comisión es algo ILEGAL. Se ve a la legua que las inmobiliarias deben estar obligadas a cobrar esas comisiones a los que ofrecen el piso (curioso, eso no se hace en negro) y no a los inquilinos que pagan el alquiler.
Pero, ese piso es el que nos gusta, después de mucho buscar no queremos ponernos a buscar otro, ya habíamos hecho los planes de traslado y, el último día, uno se entera de esto... Rabia, impotencia, discusiones con los demás. NO ES JUSTO. Pero queremos ese piso. No sé qué más puedo decir, sólo que uno se siente bastante indefenso en estos casos. Para acabar, comentar que, hablando con un amigo que ha cambiado bastantes veces de piso, eso de cobrar una comisión en negro es una práctica bastante común.
Administraciones Públicas, gobiernos, lo que sea que tenga que actuar: ¿qué estáis haciendo vosotros contra todo eso? ¿Por qué los ciudadanos nos tenemos que sentir tan desamparados?
Arturo Martín Lladó: estudiante que trabaja para vivir.
Ahir va ser assassinada la tercera víctima a Balears per un home
La violència de gènere ja ha suposat la mort de 55 dones en aquest 2006 només en l’estat espanyol.
El menyspreu i la prepotència masclista, i la seva arrel, sustent i perpetuació en la societat patriarcal, fa que mesures com la llei integral de violència de gènere continuïn essent insuficient per aturar aquesta lacra social.
Una de les coses que continuen suposant una barrera per acabar amb aquest terror, són els mitjans de comunicació. Si bé, han jugat un paper fonamental en la visualització del problema, l’errada greu segueix estant en l’enfocament que es fa de la víctima i no de l’agressor, el maltractador.
No es tracta tant de mostrar la identitat de l’agressor, que per motius judicials pot ser menys recomanable, però sí el seu comportament, el fons de la qüestió. Explicar exactament què és la violència de gènere, perquè ocorr, què la fomenta i què la perpetúa.
Quan avui llegia la notícia sobre l’assassinat d’aquesta dona a Balears, ho seguia fent a la part de la crònica negra, de successos. La violència masculina contra les dones, no és casual, ni puntual. Les seves causes són evidents i clares.
