Molt nerviosa es posa la judicatura…
Molt nerviosa es posa la judicatura… davant les declaracions d’Eberhard Grosske en relació al tema de Son Banya. Estic segura que de que la fiscalia li aniràn darrera una bona estona, i no arxivarà la denúncia a la primera com altres vegades quan els denunciats no són polítics d'esquerres (Mapau, Rasputin, Bitel...).
Resulta que Grosske va dir alguna cosa semblant a “yo, personalmente, estoy convencido de que hay gente de la judicatura en el mundo de la droga. Tener un macrocentro de la droga en régimen de tolerancia contamina a la sociedad y no hemos de extrañaros de que ocurran casos como el del policía corrupto”, quan li varen demanar sobre el tema de la detenció del cap del Grup d’Atracaments per la seva implicació a un cas d’extorsió a ‘La Paca’.
Sembla que darrerament s’està posant el tema de Son Banya, i en conseqüència el de l’extorsió, el xantatge, la corrupció i la màfia damunt la taula, i sembla que això està començant a posar nerviosa a alguna gent.
A ningú se li escapa que tenir un supermercat de droga a una ciutat, on tothom el coneix i on tothom sap qui son les persones que el dirigeixen... fa pensar que o bé les diferents institucions no fan tot el que caldria per desmantellar-lo, o bé no tenen la suficient capacitat per fer-ho, en aquest darrera cas doncs, caldria fer un pensament sobre qui dirigeix què...
Diuen que “no hay mal que cien años dure”, i esperem que el vint anys que duu Son Banya de supermercat de la droga i de focus d'exclusió contstant acabi d’una vegada, i que se’n dugui per davant totes les persones que hi puguin estar implicades.
Política lingüística i privatitzadora del PP
Si ja era escandalós el trilingüisme que ens imposa el Govern del Partit Popular, on es bota l’anomenat ‘Decret de Mínims’ de la Llei de Normalització Lingüística. I do, no sols això, ara a més, es contracta professorat amb la intenció de reforçar l’aprenentatge de llegües estrangeres i posar en marxa el trilingüisme, sense cap criteri selectiu reglamentari. Es contractarà amb els mateixos criteris que ho fan les escoles privades, és a dir, sense cap tipus de covocatòria d’oposició (prova que passa qualsevol professor o professora que es vulgui dedicar a l’ensenyament públic) i sense haver d’inscriure’s a cap llista d’interinatge.
No sols això, a més s’ofereixen places de suport, sense la necessitat de tenir cap tipus de formació pedagògica, basta que es sigui nadiu o tenir descendència en el país de parla estrangera.
Es privatitza un servei públic i a més a més, sense exigir cap tipus de formació especialitzada.
Records del Pont des Tren
Fa unes setmanes la Plataforma del Parc de les Vies commemorava l’aniversari de l’esbucament del Pont des Tren per part del Partit Popular.
Vos record un poc la història. El Pont des Tren era un bé catalogat al Pla General i que impedia qualsevol obra que no fos de consolidació, conservació, restauració, rehabilitació i, excepcionalment, reestructuració en parts no bàsiques… A tot això, les obres del soterrament de les vies del tren preveien el desmuntatge del Pont, una operació dissenyada per la pròpia Conselleria i aprovada per l’Ajuntament, que duraria dos mesos, i que preservaria 240 peces. Això, suposava previsiblement l’oposició dels veïns i veïnes, que ja ho estaven per l'incompliment de la promesa electoral de fer un Parc Central.
Per això, la Sra. Cabrer, amb la col·laboració i beneplàcit de Cirer i companyia, decideixen enderrocar el pont en un sol dia, començant a les 6.15 del matí, preservant només 40 peces.
Això suposà evidentment la indignació de la ciutadania, i la denúncia per part de la oposició, denúncia que encara està en tràmit, pels continuats bloquejos per part del PP.
Ara el PP el tornarà a fer, emprant les 40 peces i fent una rèplica més o menys encertada del Pont original. Es a dir, una nova tudada de doblers públics, i cap responsabilitat política ni econòmica assumida ni per l’Ajuntament ni pel Govern.
La denúncia però, continuarà el seu difícil camí, i sort tindrà el PP si aconsegueix el que pretén, que això no esclati abans de les eleccions.