Blogs i anonimat
Aquest meravellós títol no és meu, he decidit plagiar-li a Miquel Àngel Llauger. Avui, ha penjat al seu blog un article sobre l’anonimat als blogs, ja siguin els blogs d'autores o autors anònims o els comentaris anònims. Diu que no li agraden.
Com saben, el meu blog no té el meu nom ni llinatges al títol. Tal vegada ara em podria posar romàntica i dir que qui me coneix bé, nota en cada paraula que escric, que sóc jo mateixa... però no, no seguiré amb aquest argument perquè vertaderament és ridícul.
M. Àngel L. diu que els comentaris anònims són «un dels trets que més obstrueixen l'objectiu tan proclamat de posar les tecnologies de la comunicació al servei d'un saludable debat democràtic».
Jo no estic d'acord. Es obvi que a un blog públic sempre hi poden entrar “trolls”, persones amb l’única finalitat de provocar, crispar o trastornar qualsevol debat.
Però també pens que pretendre la identificació absoluta de la gent és, simplement absurd. A la xarxa l’únic que ens identifica són les IP dels nostres ordinadors. Tal vegada, la identificació vista des d’una persona pública, coneguda o identificable popularment (com el cas de M.À. Llauger o altres polítics que darrerament s’han apuntat al tema dels blogs), pot tenir més sentit, a més de ser una magnífica eina perquè els i les polítiques estiguin en contacte directe amb la ciutadania.
Però què canvia firmar un comentari com Juana López, Antònia Suau, Mª Cristina Sánchez? en lloc de per “Cervatillo del monte”? Si de totes maneres cap d’aquests és el meu nom vertader?
Se m’ocorr, que a lo millor simplement, hauríem de ser més conscients del que suposa internet, d’intentar comprendre que l’anonimat de totes les persones darrera el seu ordinador és gairebé inevitable, i no donar-li més o menys importància a un comentari perquè vingui de “Joan Marín” que de “ciutadà enfadat”, sent conscient de que potser cap dels dos noms sigui vertader. Una persona et diu clarament que empra un pseudònim, i l’altra... vet a saber!
Crec que l’anonimat també forma part del joc. Però evidentment, això no vol dir que el joc no tingui regles. Al meu blog estan vedats els trolls, encara que no m’han visitat gaire, no tinc cap compassió amb ells o elles, simplement els elimin. Crec que del que es tracta, és d’evitar que no es traspassin les regles del joc, de la democràcia, del respecte, de la sensatesa i de l’educació, sigui a través del nom que sigui.
A partir d’aquí, tan se val qui firmi el que, perquè difícilment sabrem si qui és, és qui diu.
posted by promotora de somnis @ 21:44
7 Comments:
Que més preciós que l'amor de les paraules.... abans només eren els llibres i ara també els blogs. Recordam els autors de tots els llibres que hem llegit? No de tots i no fa falta, ja que el que sempre ens queda és l'enamorament dialèctic i, moltes vegades, anònim de les paraules...aquelles que se du el vent i ens fan feliços
Cuantos libros, poemas, escritos... hemos recibido como legado de la historia de manera anónima?es cierto que muchos han llegado en forma de anónimo quizás por un casual y de forma involuntaria pero,de verdad es eso lo más importante? yo creo que no. Estoy de acuerdo con promotora de somnis y con la anterior entrada. Lo importante es lo que nos aporta una opinión,no la procedencia. De hecho creo que es más bien lo contrario; muchas veces escuchar una misma opinión de dos personas hace que se tengan en cuenta de forma diferente y esa subjetividad proviene de saber la identidad de quien habla.
Creo que el anonimato en ocasiones provoca una mayor objetividad por parte del receptor. Porqué se le da tanta importancia a los asesores de imagen de los políticos? se imaginan una campaña sin rostros? solo con un mensaje... qué pasaria?...
Jo sempre he optat per posar el meu nom i primer llinatge als comentaris que faig. Pel que fa al meu bloc segueixo el mateix criteri. Per qualsevol persona és més fàcil fer-se una idea ample i completa del que està llegint, si està firmat i si a més se li ofereixen algunes dades biogràfiques. Voldria llançar una pregunta capciosa: si acceptam com a normal que els llibres que es publiquen convencionalment i els articles a la premsa periòdica vagin signats, per què hem d'admetre que els escrits sota anònim tenguin la mateixa credibilitat que aquells que van signats? Si posa'm en un mateix pla d'igualtat els articles signats i els anònims, estarem cometent una gran injustícia, ja que no ens enganyem en aquesta vida cal una dosi de valentia per donar la cara i l'anonimat és el recurs fàcil, que a vegades per por o per ganes d'emprenyar - o per qualsevol altra que ara se m'escapi -, utilitzat per aquells que no volen tenir un reconeixement social d'allò que escriuen.
Per altra banda, "El meu nom no el sé ni jo" - per cert podries haver triat un pseudònim més llarg però no més complicat - diu que el que és fonamental és l'argument que convenç; doncs el que crec que és fonamental, tant en la vida blocaire com en la vida real, és anar amb la veritat per endavant i sincerament els pseudònims serveixen per a ocultar-se quan no hi ha cap necessitat de fer-ho ja que vivim en una societat on el respecte per la llibertat d'expresió és bàsica, car va costar moltes vides i molt de patiment per aconseguir-la. No malbaratem tot aquest capital de llibertats a canvi d'un anonimat mal entés. Ara bé qui vulgui continuar escrivint amb pseudònims que ho faci, però a mi no em convencerà més perquè vulgui continuar mantenint el ridicul misteri de la codificació de la personalitat.
Un parell de coses:
En Ferran diu: "si acceptam com a normal que els llibres que es publiquen convencionalment i els articles a la premsa periòdica vagin signats, per què hem d'admetre que els escrits sota anònim tenguin la mateixa credibilitat que aquells que van signats?" I per què no? A més des de quan tots els llibres o tots els articles del diari van signats? Com sé que ets en Ferran Mercant, que m'assegura això? Si no te conec.
En Ferran també diu: "tant en la vida blocaire com en la vida real, és anar amb la veritat per endavant". Estic d'acord, jo no meteixo, és evident que promotoradesomnis no és el meu nom real. Però com sé que Ferran és el teu nom real si no sé qui ets?
I per últim acaba amb: "continuant mantenint el ridícul misteri de la codificació de la personalitat". Ferran, la personalitat no te la dóna el teu nom, te la dóna la teva manera de ser, d'actuar, d'expressarte... Si no pos el meu nom com a títol del blog, és simplement perquè no vull, no per mantenir cap misteri, tothom que em coneix, sap que aquest és el meu blog, i qui no hem coneix, consider que tant dóna que sàpiga o no el meu nom, crec que no canviaria res.
Primer de tot et voldria agraïr la teva ràpida resposta, cosa bastant poc freqüent per la blogoesfera. Crec que no ajuda que em responguis una pregunta amb una altre pregunta, com fas a l'inici del teu comentari, ja que això estanca el debat. Humilment crec que he aportat arguments, com el de la llibertat d'expressió, que m'agradaria que el refutessiu i potser al final em comvenceu que és millor participar amb pseudònims que no amb el nom real. Per altra banda la manera de demostrar la pròpia identitat és amb proves: per exemple jo t'he aportat la direcció del meu bloc on també pots trobar la meva direcció de correu. No creus que seria molta casualitat que algú altre es fes passar per mi i que perdés el temps creant un compte de correu o un bloc? A més al meu bloc hi pots trobar algunes dades biogràfiques meves contrastables amb una recerca del meu nom al google. No crec que calgui donar-te més raons respecte aquest tema. Tots els dubtes que tens entorn la meva vertadera identitat no contradiuen res del que intentes refutar, això és, els meus arguments de l'anterior comentari. Per altra banda, el nom que tenim i utilitzam quotidianament forma part intrínseca de la nostra identitat. Així mateix la xarxa serveix perquè persones, com jo, que no tenim oportunitat d'escriure en cap mitjà de gran difusió poguem compartir les nostres impressions a la gran xarxa; aquí resideix el gran canvi que tu negues que pugui existir. La xarxa virtual ens ha donat una gran oportunitat a totes aquelles persones que abans no podeim, per manca de contactes o de curriculum, donar-nos a conèixer a la societat. No sé a vosaltres, però a mi em resulta més fàcil, tenir com a interlocutor o interlocutora a una persona amb cara i ulls que no pas a un difós internauta que no sé sap d'on surt. Enhorabona pel teu bloc, et convido a que facis una visita al meu i hi facis tots els comentaris que creguis escaients, sempre seràn ben rebuts, com, i t'ho torn a agrair, ha estat el meu comentari anterior.
Hola Ferran,
Gràcies a tu per visitar-me i a més deixar les teves opinions. Crec que la meva opinió i argumentació queda bastant clara al post, per això tampoc vull repetir el que he expressat. En qualsevol cas, el més important és que jo no dic que sigui ni millor ni pitjor emprar pseudònims o el nom propi de cada persona, simplement es que li don el mateix valor, sempre que sigui una opinió respectuosa. Li don la mateixa importància a tu que comentes amb el teu nom, que a "paraules anònimes" per exemple. Respecte a la teva argumentació sobre la llibertat d'expressió, per això mateix, pens que qualsevol s'ha de poder expressar en la forma o manera que trobi més convenient, si una manera d'experssar-se es considera millor que una altra... això ja no és llibertat d'expressió, et pot semblar més adequat o menys, però així és la llibertat d'expressió. Per altra banda, és veritat que internet ens ha oferit una oportunitat genial per expressar les nostres opinions lliurement, i està molt bé que ho aprofitis d'aquesta manera. Però evidentment, crec que el meu blog no perd valor perquè no hi vagi firmat amb el meu nom. Pot ser que els que van firmats amb noms reals siguin més atractius o facin més ganes de llegir... no sé, però en qualsevol cas, per mí no tenen més o menys valor. Ja et dic, al marge de que signis amb el teu nom i possis una petita biografia per mi no canvia el valor de la teva expressió. Pensa que hi ha molta gent de la que només tenim la informació del nom, com periodistes, o comentaristes de blogs, o autors de blogs, que no donen més informació que el seu nom, i a aquest nivell no hi ha diferència que es diguin Antònia o Moixet.
Una abraçada, i bon nadal!
Perdona pel retard, però durant el Nadal no tenc accés a Internet. Crec que no cal afegir res més, ja que les nostres posicions han quedat ben palesades. Salut i molts d'anys.
Publicar un comentario
<< Home