"Viure és un luxe i ocupar és un delicte; només podem desobeir"
Quan el tema de l'ocupació està a l'ordre del dia a Barcelona, on el col·lectiu La Makabra convocava una manifestació "per la recuperació de l'espai públic, els espais de creació autogestionats, per una Barcelona de la gent que viu en ella", veig una altra notícia, on també joves es manifesten a Copenhaguen per a evitar el desallotjament del centre Ungdomshuset. Sembla ser que l'ajuntament de Copenhaguen va concedir als i les joves la utilització de l'edifici per a fins culturals fa ja vint anys, però que ara ha estat venut a una organització cristiana...
A Palma, va ser Cort qui dessallotjà el Casal Okupat Les Vies, que també va ser ocupat per alliberar un espai que duia buit més de set anys, i omplir-lo d'activitat i vida, i dinamitzar un barri sencer.Aquesta, com altres vegades sembla que guanya l'especulació immobiliaria, però el moviment no acaba, i continuen sorgint els col·lectius que estan disposats a impulsar tot tipus d'activitats cultural, xerrades, jornades, tallers, i demostrar que l'ús de l'espai públic és alguna cosa més que caminar per la vorera del carrer.
posted by promotora de somnis @ 19:56
3 Comments:
Jo vaig ser a La Makabra mesos abans que la tomassin. I no sé si era perquè era un nit, perquè l'alcohol havia fet efecte o perquè la música es mesclava entre un techno surrealista i una flauta travessera que sense micro ens feia balar igual, però realment La Makabra era una fàbrica de somnis. M'agradaria saber quats d'espais tenim a Ciutat que ens facin viure altres móns que no sigui els que ens han marcat.
Hola Queta!
Quina sorts tens d'haver estat a La Makabra. Desgraciadament per aquí no tenim cap espai que se li pugui semblar mínimament. Aquí les institucions només ens ofereixen "casals de joves" o "casals de barri" on empreses privades es lucren fent cursets de taichí, sevillanes, cuina o macramé...
Me sembla que sé perfectament què tenim per aquí. record que tot just quan començava a funcionar varen tancar Les Vies. I també record una escola desaprofitada a qui algú li va voler donar alguna utilitat. I encara més... record una Kasal allà on ara hi ha una benzinera. Un Kasal Llibertari que tenia les finestres pintades de negre i vermell.
Record la sensació de passar per allà dins un cotxe, i veure quelcom estrany, queno havia vist mai. I que pintava de colors un paisatge gris d'una grisa ciutat, que curiosament, fa quinze anys, no era ni la meitat de grisa que ara.
Bé, quan ens hi posam de bell nou a pintar finestres de vermell, o de vermell i negre, o de vermell i groc (amb estel, clar)???
Estic fins els putes nassos de les classes de taichi, sevillanes, cuina i macramé. Si això és la seva cultura, que se la fotin... això. Que me surt la vena xunga i mira que me la intent controlar... jeje.
Publicar un comentario
<< Home